La meva escolaritat va començar a una escola de monges del barri on només feien “Comerç”, per això els meus pares van decidir canviar-me d’escola per tal que pogués fer el Batxillerat i van triar l’Acadèmia Cultura perquè els més cosins hi anaven.Així fou com hi vaig aterrar a 4t de Primària i m’hi vaig estar fins a 3r de Batxillerat, moment en que se’ns va encendre una llum i cinc nenes de la classe ens van matricular a l’institut Verdaguer on vaig fer fins el COU. Després vaig estudiar la Universitat Central on em vaig llicenciar en Psicologia en l’especialitat d’Escolar.
L’any 82 vaig perpetrar el major error de la meva vida (casar-me amb qui em vaig casar), l’any 83 vaig aprovar les oposicions a mestra de l’Escola Pública i l’any 85 vaig passar per un dels millors moments, el naixement del meu fill, l’Arnau que avui dia té 23 anys i dia a dia és la prova vivent de què “no hay mal que por bien no venga”, doncs ell és un dels meus bens més preuats.
L’any 86 em vaig separar i l’any 93 em vaig tornar a casar, aquesta vegada amb el company ideal, el Fernando, que porta 16 anys facilitant-me la vida i fent-me sentir molt especial. L’any 94 va néixer la meva filla, la Laia, que ara té 14 anys i ha acabat de tancar el cercle de la meva felicitat.
Em sembla que el teu ex tampoc va quedar gaire content amb tu, abans de malparlar d' algú que no es pot defensar de les teves mentides, t' ho hauries de pensar dos cops, donat que teniu un fill en comú.
I tu ets psicòloga?
Nena, no et conec pero la felicitat no tela dona ningu, l' has de trovar
dins teu.
Als ex sobretot si i han fills en comu, millor no nombrarlos.
Que tinguis molta sort
Jo conec al teu ex-marit i puc dir que és molt millor persona que tu, la gent com tu que disfruta amb les desgràcies dels demés mai pot ser feliç, sempre estan insatisfetes, si hi ha alguna cosa en el més enllà no tinc cap dubte que trobaràs el teu just càstig.
Yo te conocí en la Academia, somos de la misma edad, creo recordar algunas hostias que me dieron, unas con razón y otras no.
ES absolutamente despreciable que hables mal de un ex, en un sitio donde hay gente que puede conocerlo.
No tengo ningún buen recuerdo de ti, eras una chica bastante repelente, igual que otra delgaducha que siempre te acompañaba, pero te recuerdo por tu estrabismo extremo, aunque ahora no se te aprecia.
Habrás cambiado el físico pero creo que tu alma, igual que entonces sigue siendo tan negra como un pozo, espero que la vida te de lo que mereces.
Fidel