Academia Cultura, Generacion 60

Viernes 13 "El encuentro"

Generación 60


Este es el fiel reflejo de lo que ayer sucedió. Un grupo de hombres y mujeres 35 años después. Claro está que el tiempo ha pasado aunque yo vi que nos ha servido de mucho. Serenidad en la mirada, sinceridad en el abrazo, contención de las emociones. Gente que ha ocupado su vida en VIVIR.

Viernes 13 "El encuentro"

Generación 60


Este es el fiel reflejo de lo que ayer sucedió. Un grupo de hombres y mujeres 35 años después. Claro está que el tiempo ha pasado aunque yo vi que nos ha servido de mucho. Serenidad en la mirada, sinceridad en el abrazo, contención de las emociones. Gente que ha ocupado su vida en VIVIR.

La meva versió

Generación 60


La meva versió és una iniciativa de participació col·lectiva. Volem construir una gran història a partir de les petites històries que altres Generació 60 ja han escrit.

Clica aquí i segueix el fil de la història, la nostra història.

Academia Cultura de L'Hospitalet de Llobregat

Generación 60


Una balconada enlaire, una finestra tancada, una persiana baixada? El lloc on vam créixer un grapat de nois i noies que ara, retrobats, recordem amb certa nostàlgia. Des d'aquí li obrírem les escotilles a la vida...
¿Un balcón en alto, una ventana cerrada, una persiana echada? El lugar en donde crecimos un grupo de muchachos y muchachas que ahora, juntos de nuevo, recordamos con cierta nostalgia. Desde aquí le abrimos las escotillas a la vida...

Ante todo, supervivencia

Generación 60


Después de muchos años juntos, más de 100 en la misma clase, sin ventanas, los profesores fumando en clase, quedándote castigado si no te sabías la lección y jugándotelo todo en un único examen en el instituto, en donde en el mismo día te podías examinar hasta de 8 asignaturas diferentes, ¡este grupo de muchachos y muchachas hemos acabado razonablemente cuerdos!

Alguns dels ex de la Academia Cultura de l'excel·lent Generació dels 60

Generación 60


Un grapat dels nois.

Unos cuantos de los muchachos.

Abans de res, supervivència

Generación 60


Després de molts anys junts, més de 100 a la mateixa classe, sense finestres, els profes fumant a classe, et quedaves castigat si no et sabies la lliçó i t'ho jogaves tot en un únic examen a l'institut, on a més el mateix dia et podies examinar fins a de 8 assignatures diferents, aquest grapat de nois i noies hem acabat raonablement entenimentats!

Montse Vilalta

Publicado por Generación 60 On 13:51
Si espereu emocions fortes, no esteu en el lloc adequat: la meva és una biografia senzilla, intranscendent pels altres, tot i que crec que la vida m’ha tractat molt bé en quasi tots els aspectes.

Als tres anys, el naixement de la meva germana em va destronar del regne domèstic i em van dur a l’ Acadèmia Cultura per iniciar una dècada d’escolarització , tot travessant la vorera de casa.

Després, en iniciar el quart curs de batxillerat, quatre anys inoblidables a l’ Institut Verdaguer, on el destí i la normativa vigent m’havia fet anar cada mes de juny a jugar-me el curs a una sola carta.

Cinc anys a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’ Educació, em van proporcionar una Llicenciatura en Pedagogia Terapèutica, que van decidir el meu camí cap a l’Educació Especial.

Des de fa 26 anys, aquest camí és llarg, perquè fa que travessi Barcelona de Sud a Nord, per a canviar d’una a altra ciutat de l’àrea metropolitana.

La recompensa, fer la feina que m’agrada: els nens i nenes que m’envolten.Em paguen per educar-los però ells fan la tasca d’ensenyar-me: dels autistes (a qui he dedicat gran part de la meva carrera), he aprés la importància de l’ordre; dels Down, la tendresa; dels que no parlen, el valor d’una mirada i dels que no troben el seu lloc a la vida, el valorar la meva.

I sempre, els deixo pel final, els fonaments: L’ Antoni, al meu costat en la darrera trentena, omplint casa meva de comprensió i de còmics.

La família, els amics incondicionals que, com diu en Serrat “los tengo bien escogidos, los mido con pala rasa, son lo mejor de cada casa “

I el meu millor guardó: L’Elisabet, una preciositat de biòloga de 23 anys, que arrenca el vol del niu amb la força i l’energia que li hem procurat donar i que, la veritat, ens ho ha posat ben fàcil.

1 Response to "Montse Vilalta"

  1. "[...]ells fan la tasca d’ensenyar-me: dels autistes (a qui he dedicat gran part de la meva carrera), he aprés la importància de l’ordre; dels Down, la tendresa; dels que no parlen, el valor d’una mirada i dels que no troben el seu lloc a la vida, el valorar la meva."
    Montse Vilalta


    Tant de bo tohtom que es dedica a l'educació tingués aquesta sensibilitat tant afinada per apendre i saber, saber i apendre, d'escoltar els infants.
    És un goig poder trobar aquestes paraules, aquest pensament, en el discurs biogràfic d'una mestra.
    Gràcies per regalar-nos la seva lectura.

    enric

     

¿Qué profesor te ha marcado más?