Si espereu emocions fortes, no esteu en el lloc adequat: la meva és una biografia senzilla, intranscendent pels altres, tot i que crec que la vida m’ha tractat molt bé en quasi tots els aspectes.

Als tres anys, el naixement de la meva germana em va destronar del regne domèstic i em van dur a l’ Acadèmia Cultura per iniciar una dècada d’escolarització , tot travessant la vorera de casa.

Després, en iniciar el quart curs de batxillerat, quatre anys inoblidables a l’ Institut Verdaguer, on el destí i la normativa vigent m’havia fet anar cada mes de juny a jugar-me el curs a una sola carta.

Cinc anys a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’ Educació, em van proporcionar una Llicenciatura en Pedagogia Terapèutica, que van decidir el meu camí cap a l’Educació Especial.

Des de fa 26 anys, aquest camí és llarg, perquè fa que travessi Barcelona de Sud a Nord, per a canviar d’una a altra ciutat de l’àrea metropolitana.

La recompensa, fer la feina que m’agrada: els nens i nenes que m’envolten.Em paguen per educar-los però ells fan la tasca d’ensenyar-me: dels autistes (a qui he dedicat gran part de la meva carrera), he aprés la importància de l’ordre; dels Down, la tendresa; dels que no parlen, el valor d’una mirada i dels que no troben el seu lloc a la vida, el valorar la meva.

I sempre, els deixo pel final, els fonaments: L’ Antoni, al meu costat en la darrera trentena, omplint casa meva de comprensió i de còmics.

La família, els amics incondicionals que, com diu en Serrat “los tengo bien escogidos, los mido con pala rasa, son lo mejor de cada casa “

I el meu millor guardó: L’Elisabet, una preciositat de biòloga de 23 anys, que arrenca el vol del niu amb la força i l’energia que li hem procurat donar i que, la veritat, ens ho ha posat ben fàcil.